Ajuntament de Barcelona

De 15Mpedia
Saltar a: navegación, buscar

Plantilla:Coord thumb|200px|Logotip de l'Ajuntament de Barcelona

Façana principal neoclàssica de la Casa de la Ciutat

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, i la Diputació de Barcelona. Té els seus orígens històrics en el Consell de Cent.

Des de 1979 els seus responsables polítics són escollits per sufragi universal pels ciutadans de Barcelona amb dret a vot, en eleccions celebrades cada quatre anys. En l'actualitat el seu alcalde és Xavier Trias i Vidal de Llobatera que és al capdavant d'un equip de govern en minoria integrat per Convergència i Unió. Trias va substituir Jordi Hereu a començaments de Juliol de 2011, essent el primera alternança política a l'Ajuntament de Barcelona després de 32 anys de governs d'esquerres formats pel Partit dels Socialistes de Catalunya en coalició amb d'altres grups com ERC i ICV.

L'Ajuntament té la seu a la Casa de la Ciutat, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, just al davant del Palau de la Generalitat de Catalunya.

Contenido

[editar] Competències

L'Ajuntament és l'organisme amb majors competències i funcionaris públics a la ciutat, ja que regula la vida diària dels ciutadans, i importants assumptes com el planejament urbanístic, els transports, la recaptació d'impostos municipals, la gestió de la seguretat viària mitjançant la Guàrdia Urbana, el manteniment de la via pública (asfaltatge, neteja...) i dels jardins... També és el responsable de la construcció d'equipaments municipals com a guarderies, poliesportius, biblioteques, residències per a la tercera edat, habitatges de protecció pública...

El poder de l'Ajuntament s'estructura en dos nivells, ja que l'Ajuntament va dividir la ciutat administrativament en deu districtes. Existeix un nivell de competències municipals general, dirigit directament per l'Alcalde de Barcelona i el seu equip de govern, i que s'ocupa de les qüestions més generals i importants de la ciutat, que s'apliquen a tota la ciutat.

D'altra banda hi ha un altre nivell de competències, delegades als "Districtes". Així, cada Districte té el seu propi centre polític i administratiu, que funciona com un ens polític amb competències pròpies, que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans asseuen l'administració més propera. Cada Districte, com un petit ajuntament territorial, té la seva pròpia Sala de Plens on es debaten les qüestions polítiques, i el seu propi equip de govern, amb un Regidor al capdavant. El govern del Districte es forma en funció del nombre de vots que cada partit rep, a cada districte, en les eleccions municipals de Barcelona. Així, succeeix que, encara que el govern de la ciutat recaigui en un determinat partit, un o diversos Districtes siguin governats per una altra formació política.

[editar] Economia municipal

L'Ajuntament de Barcelona ha gestionat un pressupost de 1.344 milions d'euros en despeses corrents, segons el pressupost aprovat per a l'any 2006. Tres àmbits (la convivència en l'espai públic, el benestar social i la millora del transport públic) han rebut a prop del 40% del pressupost, segons dades del propi ajuntament.

[editar] Personal de l'Ajuntament

L'Ajuntament de Barcelona compta amb una plantilla pròpia de 6.749 empleats directes. D'aquests, destaquen especialment la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que compta amb 2.733 empleats, i el cos del servei d'extinció d'incendis, que compta amb 699 empleats, segons dades del propi consistori.

[editar] Govern municipal

Dels 41 regidors que formen el ple de l'Ajuntament de Barcelona, l'equip de govern està format pels 15 regidors del grup municipal de Convergència i Unió (CiU). La màxima autoritat és l'Alcalde de Barcelona, al qual segueixen els cinc tinents d'alcalde, i els regidors que dirigeixen diferents àmbits de la vida pública.

El següent quadre relaciona les persones que formen part de l'equip de govern des de l'1 de juliol de 2011.[1]

Persona
Partit
Càrrec
Xavier Trias i Vidal de Llobatera CiU Alcalde
Joaquim Forn i Chiariello CiU Primer Tinent d'Alcalde
Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat
Sònia Recasens i Alsina CiU Segona Tinent d'Alcalde
Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació
Antoni Vives i Tomàs CiU Tercer Tinent d'Alcalde
Àrea d’Urbanisme, Infra-Estructures, Medi Ambient, Sistemes d’Informació i Telecomunicacions
Maite Fandos i Payà CiU Quart Tinent d'Alcalde i portaveu
Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Jaume Ciurana i Llevadot CiU Cinquè Tinent d'Alcalde
Àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació
Jordi Martí i Galbins CiU Regidor de Presidència i Territori
Eduard Freixedes i Plans CiU Regidor de Mobilitat
Raimond Blasi i Navarro CiU Regidor de Comerç, Consum i Mercats
Irma Rognoni i Viader CiU Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats
Joan Puigdollers i Fargas CiU Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans
Francina Vila i Valls CiU Regidora de Dona i Drets Civils
Raimond Blasi i Navarro CiU Regidor d'Adolescència i Joventut
Cristina Iniesta CiU Delegada de Salut
Gerard Ardanuy i Mata CiU Regidor d'Educació i Universitats

[editar] Regidors

El ple de l'Ajuntament de Barcelona està format per 41 regidors, elegits per sufragi universal cada quatre anys. Les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen donar el següent repartiment d'escons[2]:

Resultat eleccions 2011
Partit Vots  % Regidors Líder
Convergència i Unió 174.022 28,74 14 Xavier Trias i Vidal de Llobatera
Partit dels Socialistes de Catalunya 134.084 22,14 11 Jordi Hereu i Boher
Partit Popular 104.301 17,22 9 Alberto Fernández Díaz
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa 62.939 10,39 5 Ricard Josep Gomà i Carmona
Esquerra Republicana de Catalunya-Unitat per Barcelona 33.593 5,55 2 Jordi Portabella i Calvete
CiU PSC PPC ICV-EUiA ERC-UxB
  1. Xavier Trias i Vidal de Llobatera
  2. Joaquim Forn i Chiariello
  3. Sònia Recasens i Alsina
  4. Joan Puigdollers i Fargas
  5. Teresa M. Fandos i Payà
  6. Jaume Ciurana i Llevadot
  7. Gerard Ardanuy i Mata
  8. Antoni Vives i Tomàs
  9. Mercè Homs i Molist
  10. Francina Vila i Valls
  11. Raimond Blasi i Navarro
  12. Eduard Freixedes i Plans
  13. Jordi Martí i Galbins
  14. Irma Rognoni i Viader
  1. Jordi Hereu i Boher
  2. Joan Trullén i Thomas
  3. Jordi William Carnes i Ayats
  4. Assumpta Escarp i Gibert
  5. Sara Jaurrieta i Guarner
  6. Jordi Martí i Grau
  7. Carmen Andrés i Añón
  8. Gabriel Colomé i García
  9. Immaculada Moraleda i Pérez
  10. Guillem Espriu i Avendaño
  11. David Escudé i Rodríguez
  1. Alberto Fernández Díaz
  2. Ángeles Esteller Ruedas
  3. Xavier Mulleras i Vinzia
  4. Alberto Villagrasa Gil
  5. Gloria Martín Vivas
  6. Eduardo Bolaños Rodríguez
  7. Oscar Ramírez Lara
  8. Belen Pajares Ribas
  1. Ricard Josep Gomà i Carmona
  2. Elsa Blasco i Riera
  3. Joaquim Mestre i Garrido
  4. Janet Pilar Sanz i Cid
  5. Isabel Ribas i Seix
  1. Jordi Portabella i Calvete
  2. Joan Laporta i Estruch

[editar] Elecciones municipales

Desde la recuperación de la democracia en España se han celebrado siete convocatorias electorales municipales para elegir a los concejales del Ayuntamiento de Barcelona.

Datos de las elecciones celebradas el 27 de mayo de 2007, y comparativa con las elecciones anteriores:

Fecha
27 de mayo de 2007 25 de mayo de 2003 13 de junio de 1999 28 de mayo de 1995 26 de mayo de 1991 10 de junio de 1987 8 de mayo de 1983 8 de abril de 1979
Concepto
Total
 %
Total
 %
Total
 %
Total
 %
Total
 %
Total
 %
Total
 %
Total
 %
Censo de electores 1.234.311 100,0 1.281.534 100,0 1.352.781 100,0 1.368.148 100,0 1.373.364 100,0 1.347.244 100,0 1.359.589 100,0 1.480.453 100,0
Participación 611.941 49,6 759.197 59,2 697.091 51,5 906.161 66,2 766.465 55,8 925.117 68,7 917.004 67,4 803.419 54,3
Abstención 622.370 50,4 522.337 40,8 655.690 48,5 461.987 33,8 606.899 44,2 422.127 31,3 442.585 32,6 677.034 45,7
Voto nulo 3.472 0,5 2.630 0,3 3.035 0,4 2.110 0,2 2.208 0,3 7.240 0,8 15.076 1,6 2.991 0,4
Voto en blanco 24.754 4,1 12.679 1,7 13.130 1,9 8.236 0,9 6.991 0,9 6.879 0,7 3.857 0,4 2.547 0,3
Votos a candidaturas 583.715 95,4 743.888 98,3 680.926 98,1 xxx xxx xxx xxx xxx xxx xxx xxx xxx xxx
Votos a PSC 182.104 29,9 254.223 33,6 313.623 45,2 347.449 38,3 328.195 42,8 400.280 43,3 413.034 45,0 272.512 33,9
Votos a CIU 154.620 25,4 162.010 21,4 150.518 21,7 276.141 30,5 260.447 34,0 325.463 35,2 247.161 27,0 148.806 18,5
Votos a PP 95.114 15,6 121.991 16,1 103.177 14,9 150.403 16,6 74.920 9,8 69.419 7,5 116.926 12,8 24.039 3,0
Votos a ERC 53.463 8,7 96.868 12,8 45.278 6,5 46.309 5,1 19.474 2,5 21.236 2,3 34.790 3,8 41.845 5,2
Votos a ICV* 56.855 9,3 91.286 12,1 43.999 6,3 68.838 7,6 48.982 6,4 47.406 5,1 62.420 6,8 151.288 18,8
Votos a otros** 69.785 11,4 17.183 2,3 23.842 3,4 6.675 0,7 25.248 3,3 47.194 5,1 23.740 2,6 159.391 19,8
Alcalde
resultante
Jordi Hereu Joan Clos Joan Clos Pasqual Maragall Pasqual Maragall Pasqual Maragall Pasqual Maragall Narcís Serra
  • (*) Los votos que se adjudican a ICV correspondientes a las elecciones de 1979 y 1983 corresponden a los que obtuvo el PSUC.
  • (**) Partidos que obtuvieron votos, pero no concejales:
  • 1979: CC-UCD; MCC; PSAN; PTC; COM; DSCC; LCR.
  • 1983: CDS; PCC; CLLP; PST; FE-JONS; PORE.
  • 1987: CDS; LOC; PTC-UC; UCE; PSDC-EC; FE-JONS; AV-MEC; PH; PORE; UPR; PEC-VERDE; POSI.
  • 1991: CDS; PCC; UCC-PED; AB; PST; BV; PE (PCE-ML); CRC; PORE; LV-H; AR; PASE.
  • 1995: PIE; N; CDS; PC-NPS; PH; POR; PRT; AEC-EVE.
  • 1999: PI; EUiA; N; PH; EV-GV; EC; LA FALANGE; UC-CDS; PEC; FEI.
  • 2003: N; FE-LA; FALANGE; LI; EV; M; UADEP; EI; CDS; EV-AV,EV-EC; PHC; PXC; EC.

[editar] L'Ajuntament als Districtes i barris de Barcelona

thumb|Districtes de Barcelona

Véase también: Districtes i barris de Barcelona

Barcelona es divideix administrativament a 10 districtes des de 1984. Cada Districte funciona com un ens polític amb competències pròpies, que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans sentin l'administració més propera. La divisió territorial dels districtes respon a qüestions històriques de la ciutat. La majoria dels Districtes corresponen a antics municipis independents que van ser annexionats a la ciutat durant els segles XIX i XX, i que encara conserven la seva pròpia personalitat. Els ciutadans més ancians de la ciutat encara identifiquen Barcelona únicament amb el Districte de Ciutat Vella.

Els districtes de Barcelona són:

  1. Ciutat Vella
  2. Eixample
  3. Sants-Montjuïc
  4. Les Corts
  5. Sarrià - Sant Gervasi
  6. Gràcia
  7. Horta-Guinardó
  8. Nou Barris
  9. Sant Andreu
  10. Sant Martí

[editar] Alcaldes de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona ha tingut un total de 118 alcaldes des de la seva fundació el 1835, incloent l'actual, Xavier Trias. El primer alcalde de la ciutat va ser Josep Maria de Cabanes, que va ostentar el càrrec durant sis mesos, entre novembre de 1835 i abril de 1836.

D'entre els alcaldes que han passat a la història destaquen Francesc Rius i Taulet, Carles Pi i Sunyer, Josep Maria de Porcioles, Narcís Serra i Pasqual Maragall.

[editar] Referències

[editar] Enllaços externs

[editar] Fuente


Plantilla:Ayuntamientos

v · d · e         Catalunya
15M

Asambleas · Acampadas · Centros sociales · Realojos

Flag of Catalonia.svg
Colectivos

Empresas de Cataluña · Cooperativas de Catalunya · Plataformas de Catalunya

Corrupción

CIU: Caso Campeón · Caso ITV  · Caso Millet · Caso Palau · Caso Pallerols · Caso Pretoria · Caso Treball · PPC: Caso Método3 · PSC: Caso Método3  · Caso Mercurio · Caso Pretoria  ·

Economía

Peajes de Catalunya · Recortes sociales en Catalunya · Empresas de Cataluña · Bolsa de Barcelona ·

Independencia

Independentismo catalán · Derecho a decidir · Argumentos a favor de la independencia de Cataluña · Argumentos en contra de la independencia de Cataluña ·

Lugares

Municipios de Cataluña · Provincias de Cataluña · Comarcas de Cataluña · Plazas de Catalunya ·

Manifestaciones y represión

Encerclemlacaixa · Diada de Catalunya · Acampada Nómada · Som una nació · Catalunya, nou estat d' Europa · Desalojo de Plaza Cataluña  · Marxa per l'Educació Pública  · Manifestación del 15 de mayo de 2011 en Barcelona · Manifestación del 15 de octubre de 2011 en Barcelona · Manifestación del 12 de mayo de 2012 en Barcelona‎ · Manifestación del 13 de julio de 2012 en Barcelona · Manifestación del 1 de febrero de 2013 en Barcelona · Manifestación por el derecho a la vivienda del 16 de febrero de 2013‎ ·

Partidos políticos

CIU · PSC · PPC · ICV · Ciutadans · CUP · SI · Procés Constituent · Pirates de Catalunya · Partido X Barcelona

Personas

Activistas de Catalunya · Empresarios de Catalunya

Política

Generalitat de Catalunya  · Parlament de Catalunya · Diputaciones de Catalunya · Ayuntamientos de Catalunya · Palau de la Generalitat · Diputados del Parlament de Catalunya · Políticos de Catalunya ·

Véase también: España · Unión Europea ·