Generalitat de Catalunya
Generalitat de Catalunya | |
Sube una imagen libre de esta institución | |
Datos básicos | |
Tipo | Sin datos [+] |
Sede | |
País | España |
CC.AA. | Cataluña |
En la red | |
Sitio(s) web | Sin datos [+] |
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412). La seva seu oficial és el Palau de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona.
[editar] La Generalitat a l'actualitat
En l'actualitat, segons l'Estatut de Catalunya, la Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Està formada pel Parlament de Catalunya, pel Consell Executiu o Govern, per la Presidència de la Generalitat i per les altres institucions que l'Estatut i les lleis estableixen.
[editar] El Parlament
- Artículo principal: Parlament de Catalunya
El Parlament de Catalunya representa el poble de Catalunya. Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acció política i de Govern. Exerceix, així mateix, les altres competències que li són atribuïdes per l'ordenament jurídic i en especial per l'Estatut de Catalunya.
[editar] El President de la Generalitat
- Artículo principal: President de la Generalitat de Catalunya
El President de la Generalitat de Catalunya té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l'acció del Govern. També té la representació ordinària de l'Estat a Catalunya.
[editar] El Govern
- Artículo principal: Consell Executiu de Catalunya
El Consell Executiu de Catalunya o Govern és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix la política i l'Administració de la Generalitat de Catalunya. És així mateix titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària.
[editar] El Consell de Garanties Estatutàries
- Artículo principal: Consell de Garanties Estatutàries
El Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat de Catalunya (antigament Consell Consultiu) és un organisme de caràcter consultiu que dictamina, en els casos que la llei estableix, sobre l'adequació a l'Estatut d'autonomia dels projectes o proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament. Vetlla a més, en la seva actuació, per l'observança i l'acompliment de la Constitució i de l'Estatut de Catalunya.
[editar] El Síndic de Greuges
- Artículo principal: Síndic de Greuges de Catalunya
El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i l'Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa l'activitat de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal. Així mateix, supervisa l'activitat de l'Administració local de Catalunya i dels organismes que en depenen.
[editar] La Sindicatura de Comptes
- Artículo principal: Sindicatura de Comptes de Catalunya
La Sindicatura de Comptes és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d'eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
[editar] El Consell de l'Audiovisual de Catalunya
- Artículo principal: Consell de l'Audiovisual de Catalunya
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya és l'autoritat reguladora independent en l'àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern en l'exercici de les seves funcions.
[editar] La Comissió Jurídica Assessora
- Artículo principal: Comissió Jurídica Assessora
La Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya. Exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional, per tal de garantir-ne l'objectivitat i la independència, d'acord amb l'Estatut d'autonomia i la Constitució.
[editar] Delegacions als Països Catalans
2003. Obertura de la Casa de la Generalitat a Perpinyà.
2009. Obertura de l'Espai Llull a l'Alguer.
[editar] Delegacions a l'exterior
Aviso: Este artículo necesita ser wikificado para seguir las normas de estilo y lenguaje enciclopédico. Puedes consultar Ayuda:Índice para aprender. |
La Generalitat a més a més de comptar amb una representació a Madrid i Brussel·les disposa a l'empara dels articles 193 i 194 de l'Estatut d'Autonomia de mantes delegacions a l'estranger:
S'han tancat o no han prosperat les següents delegacions:
|
En concret, la Generalitat té cinc delegacions del Govern a l'exterior (Berlín, Londres, París, Nova York i la delegació de la Unió Europea); trenta-quatre Centres de Promoció de Negocis-ACC1Ó; onze oficines de l'Agència Catalana de Turisme; cinc oficines de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC); quatre oficines de l'Institut Ramon Llull; quatre representants de terreny de l'Agència Catalana de Cooperació (Nicaragua, Colòmbia, Senegal i Moçambic) i dues representacions (la Casa de la Generalitat a Perpinyà i l'Espai Llull a l'Alguer).[3]
[editar] Vegeu també
- Política de Catalunya.
- Història de Catalunya.
- Història del Dret català.
- Constitucions catalanes.
- Arxius de la Generalitat de Catalunya.
- Mancomunitat de Catalunya.
- Pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
- Llei d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
- Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
- Delegació del Govern espanyol a Catalunya.
[editar] Referències
- ↑ Decret 421/2011 de 27 de desembre, del Departament de la Presidència, de supressió de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'Argentina; entrada en vigor: 01/01/2012 (DOGC número 6.034 de 29/12/2011).
- ↑ Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya del 09/06/2009.
- ↑ Plantilla:Citar ref
- Generalitat de Catalunya en Wikipedia (ca) [DBpedia]